17 DE FEBRERO

L'ENEMIC

Davide Cali

Ilustrado por  Serge Bloch

2008

Es veu un lloc que és un desert…

… amb dos forats.

Dins dels forats, dos soldats.

Són enemics

No he viscut mai cap guerra. En sé qualque cosa pel que em contaven les padrines. Però mai no en parlaven gaire. No eren records agradables. No em puc imaginar què és una guerra tot i que casi cada dia en sent a parlar. Morts que són números, famílies que ja no són famílies sinó refugiats, refugiats que són problemes pels polítics, nins que són portades de diaris. A la guerra la gent deu passar por, deu passar fam, deu passar fred i es deu banyar quan plou. Jo no sé que és una guerra.

L’enemic tampoc ho devia saber què era una guerra quan el van cridar a files. A ell, l’únic que li van donar és un fusell i el manual. El fusell és per matar l’enemic i el manual és per saber com és l’enemic. L’enemic és cruel i inhumà, mata a la teva família, mata els cans i mata les bèsties. Per això cal acabar amb ell. L’enemic espera a l’altre trinxera, amagat, com ho fas tu, però ell és dolent i cruel, com diu al manual; l’enemic té fam i encén foc per fer-se menjar i també deu estar, però ell és una bèstia salvatge; l’enemic també es banya quan plou i té calor quan fa sol, però segons el manual ell és inhumà i no pateix per això. Deu mirar les estrelles, de nit? Casi segur que no perquè si ho fes segur que se n’adonaria de tantes coses com jo i posaria fi a tot aquest absurd, que, de fet, potser ja hagui acabat perquè fa dies que no sento res…per què els que manen no em diuen res idò?

Aquestes i d’altres reflexions són les que plantejen Davide Cali (Suïssa, 1972) i Serge Bloch (1956) a L’ennemi publicada per primer cop en català al 2008 amb el títol L’enemic. El text de Cali és directe, frases breus que reprodueixen els pensaments que bé podrien ser els pensaments d’un soldat real dins una de les trinxeres reals de la Primera Guerra Mundial. Uns pensaments que van des de l’odi que desperta l’enemic desconegut i anònim, passant per la tristesa de l’amic perdut o la frustració de no saber en quin punt es troba la guerra, la por de morir, la desesperació que l’empeny, els empeny, a abandonar la trinxera, fins a la frustració davant la constatació que l’enemic no és com diu el manual i que ell, que alhora és també enemic, no és de cap de les maneres cruel, ni despietat, ni un salvatge com diu el manual de l’enemic. Les il·lustracions de Serge Bloch, caracteritzades per un traç tremolós, trencat, d’aparença infantil però d’una gran expressivitat, que em recorden a George Grosz o Saul Steinberg, encaixen a la perfecció amb el text de Cali.

COPIADO INTEGRAMENTE DE 

https://lelefantverd.wordpress.com/2016/02/03/lenemic/