FEBRERO

Cambiamos de mes, de cabecera y de madrina. Las de febrero, porque son dos, son Alicia y Llum (por orden alfabético), del equipo de biblioteca. No necesitan presentación. Como introducción a este mes han elaborado este texto.

Són necessaris els contes?

Moltes són les vegades en què ens hem fet aquesta pregunta i la resposta sempre ha sigut positiva. Sí, són necessaris els contes. I ràpidament ens plantegem l'altra qüestió: Per què ho són?

Perquè viatgem a mons imaginaris.

Perquè els contes ens porten a somiar i a viure amb personatges estranys i fantàstics.

Per compartir històries.

Per alimentar-nos de paraules, de relats que ens porten a altres temps i a altres espais.

Per ajudar-nos a fer-nos preguntes sobre el bé i el mal, sobre el dolor i l'alegria, sobre l'amor i la pèrdua, sobre la vida i la mort; en definitiva, sobre els grans temes que estan presents en la literatura i que ens afecten a la condició humana.

Perquè els contes intenten transmetre el sentiment de que la vida, malgrat totes les seues bogeries, mereix la pena i el món és un lloc ple d'imprevistes meravelles.

Perquè l'escoltar provoca plaer.

Contem per contemplar les cares meravellades dels que escolten.

Perquè els contes són com eixos camins que s'endinsen en el bosc i ens permeten conèixer el que oculta i apropar-nos a allò que està més amagat.

Tal com diu Gustavo Martín Garzo

“Los cuentos maravillosos provienen de la noche de los tiempos. Pasan de una generación a otra y se mantienen tan sugerentes y nuevos como en sus orígenes. Son casas de palabras, refugios frente a las angustias y el dolor. Crean un lugar para vivir, al tiempo que permiten habitar el mundo. “